Vivim temps de canvis constants, de lleis efímeres, de normes canviants, de legislacions de 24 hores. Hem viscut dins quatre parets, hem paralitzat bona part de la nostra quotidianitat, ens hem atomitzat a casa i ens hem tapat els rostres. Des de l’inici de la pandèmia hem modificat els nostres hàbits i ha estat un any convuls. Però hi ha màquinàries que no han aturat.

Durant el confinament bona part de la societat ha estat conscient, potser més clarament que mai, que del monocultiu turístic no se’n pot dependre. Hem sentit que “ara seria el moment” per canviar de rumb. Però què veiem? Un Govern i una classe política que s’aferra a la gallina dels ous d’or, tot i no pondre ous, ni ser d’or i estar morta de fa temps. En un sistema que necessita créixer constantment, desposseeix i espolia per sobreviure. Seguint el fil de la crisi de 2008, hi ha qui té molt clar que la classe treballadora ha de pagar la factura: Condicions laborals deplorables, ERO, negacions de drets laborals bàsics i especial violència sobre les dones i les persones racialitzades.

I quan de la gent no en té prou, xucla del territori. I aquestes són les maquinàries que no han aturat. Han seguit a tot rendiment mentre nosaltres érem a casa recloses i mentre els moviments socials es desactivaven per complet. Han estat mesos en els que hem vist com mutilaven el Puig d’en Mora a Manacor, com s’inaugurava l’autopista Llucmajor - Campos, s’ampliaven hotels i terrasses o la construcció de Petit Deià. Fets que mostren que l’important del capital és que els seus beneficis no s’aturin de créixer encara que posin en risc les nostres vides.

Però posem nom als responsables i als còmplices. L’empresa Sa Torre SL és qui té el permís d’explotació del Puig d’en Mora fins l’any 2031 i per un total de 23 hectàrees! D’aquestes, 7,7 tenen valor ecològic, dominat per ullastres i antigues marjades. En resum, seran els responsables de convertir en grava el 70% del puig.

I de culpables, anam a còmplices: Govern Balear i ajuntaments. No val el discurs de que la legalitat ens marca els límits. La legalitat ens empeny a la destrucció del territori i per tant no és un marc legítim des del qual debatre aquesta problemàtica. Els representants actuals i passats s’han comportat com a simples gestors d’allò que marca la llei.

Per tot això, cal posar la vida al centre i no els beneficis d’uns pocs. La indústria del turisme i la construcció ha fet empitjorar les condicions de vida de la classe treballadora, ja que mentre hem vist com creixia el nombre de cases, també ho feien les dificultats per accedir a la vivenda. Hem vist com augmentaven els metres quadrats d’asfalt i el nombre de cotxes, però en canvi el transport públic no ha millorat. Hem vist com cada vegada es fa més producció d’aliments, però en canvi tenim menys producció pròpia. I hem vist com any rere any augmentava el nombre de turistes però els nostres sous eren menors.

En el cas del Puig d’en Mora i la resta de graveres, veiem com ens destrueixen el territori i en canvi cada any vivim pitjor. Queda clar que no podem deixar que segueixen espoliant el territori i que no ens valen les excuses.

Si volem superar aquest model, respectar l’illa i viure millor no ens queda més que l’organització popular, tornar a les trinxeres i avançar, avançar per guanyar. Per una vida digna, una vida que valgui la pena ser viscuda, recuperem la terra!